Jesús Moncada Knihy

El Cafè de la Granota, la segona col·lecció de contes de Jesús Moncada publicada per primera vegada el 1985, reuneix catorze relats ubicats en l'antiga vila de Mequinensa, l'univers propi d'aquest escriptor. Aquesta edició -a cura d'Hèctor Moret, professor d'ensenyament secundari i investigador de la llengua i la literatura catalanes a l'Aragó- pretén ser una eina d'orientació didàctica per ajudar en aprofundir en l'estudi i difusió de l'obra. Per fer-ho possible hi trobem una breu descripció de la vida de l'autor i del conjunt de la seva producció literària, una anàlisi detallada dels aspectes més significatius d'El Cafè de la Granota i un ventall de propostes i suggeriments de treball per tal de facilitar la comprensió del llibre.En un vell cafè d'una costeruda i riallera vila estesa a la vora esquerra de l'Ebre, un amatent cronista recull de boca de la seva peculiar i irònica parròquia -en especial del vell Cristòfol, memòria viva de la vila- un seguit d'històries anotades amb to d'humor i de crítica social. Hi desfilen una galeria de personatges entre els quals destaquen un Sísif nostrat, un dissortat delinqüent vocacional, uns incondicionals afeccionats al futbol vilatà -amb un singular camp d'esports-, un pagès massa atent amb les propietats dels seus veïns, un confident de les forces d'ordre públic a qui en la foscor li plouen cops a cada cantonada, un antic barquer que vol recuperar l'ofici a l'altre món (al cantó dels morts), un afeccionat a les novel·les d'intriga amb un geni massa viu,...A l'edició en paper: Estudi preliminar amb bibliografia, glosari, propostes de treball i de comentaris de text a cura d'Hèctor Moret.

Quan Mallol Fontcalda, un jove advocat barceloní, puja al tren, la informació que té sobre Mequinensa, la població a la qual es dirigeix per ocupar-hi la plaça de secretari del jutjat de pau, és més aviat escassa. El mapa que ha consultat no és gaire expressiu: el puntet arraulit a la confluència de l'Ebre amb el Segre no presenta cap tret remarcable en l'ensopiment general, cartogràfic i tot, de la dècada dels cinquanta. Això, al Mallol, ja li va bé. Vol un indret tranquil, amb moltes hores mortes que li permetin preparar amb calma unes oposicions a l'administració de justícia. Tanmateix, quan aconsegueix arribar a Mequinensa després d'un viatge caòtic, comprova que no és, ni de bon tros, l'oasi que ell imaginava. Com pots dedicar-te a l'estudi en una vila on, segons la senyora Caietana de Móra, Franco va perdre la guerra, el jutge Crònides administra justícia acompanyat del seu gos, l'apotecari capta la teoria de la relativitat mentre despatxa una cataplasma, la tripulació d'un llaüt té problemes metafísics a l'ombra d'unes acàcies o Penèlope Valldabó canta la canya per correu a un cardenal de la cúria romana?