Santiago Rusiñol i Prats Pořadí knih (chronologicky)

En un entresol del Torrent de l'Olla de Gràcia neix una criatura excepcional: una nena que pesa set o vuit quilos. Ben aviat els pares —En Giordano Bruno, lliurepensador i repartidor d'entregues, i la Narcisa, catòlica de la reserva—no saben què fer per educar i per alimentar la filla que la Naturalesa els ha donat. Com més va, la noia menja més i plora més, i la sola cosa que la interessa és llegir els fulletons que reparteix En Giordano, en el sentimentalisme tràgic dels quals descobreix l'única vida que per ella té sentit. L'arribada d'un vell amic, un domador procedent de l'Argentina, possibilitarà la solució del futur de la noia i la seva família: decideixen muntar una barraca de fira, un «Palau dels fenòmenos» on el públic podrà admirar les habilitats del domador, la meravellosa pell d'un tatuat i, com a plat fort, la niña gorda. Novel·la fulletonesca i paròdica—i també ideològica, en la mesura en què s'hi planteja d'una manera característica en Rusiñol el problema de la relació entre Naturalesa i Art—, La «Niña Gorda» ha hagut d'esperar més de seixanta anys abans de tornar a estar a l'abast dels lectors en volum solt.

Mallorca als aus der Zeit gefallenes, idyllisches Paradies - portraitiert mit sanfter Ironie Der katalanische Schriftsteller und Maler Santiago Rusiñol (1861- 1931) hat nicht nur viele wunderbare Bilder von Gärten und Landschaften auf Mallorca gemalt, sondern auch eines der schönsten und populärsten Bücher über sein Paradies verfasst. In Mallorca- die Insel der Ruhe (1912/1922) skizziert er mit leiser Ironie die idyllischen mallorquinischen Lebensverhältnisse seiner Zeit. Auch wenn sich die Bedingungen u.a. durch den Massentourismus mittlerweile radikal geändert haben, lohnt die Lektüre dieses Buches nicht nur wegen ihres nostalgischen Charakters, sondern auch als Korrektiv zu George Sands Pamphlet Ein Winter auf Mallorca. Diese sprachlich behutsam aktualisierte Fassung wurde vom Herausgeber mit Anmerkungen und einer Einleitung versehen.

L'auca del senyor Esteve fusiona el quadre de costums del segle XIX amb l'auca, composta per 27 capítols que descriuen tipus i escenes del barri de la Ribera de Barcelona, alhora que desenvolupen els dibuixos de Ramon Casas i els rodolins de Gabriel Alomar. La novel·la permet a Rusiñol defensar la nova concepció de les relacions entre artista i societat que va emergir durant el modernisme. Els capítols s'estructuren en tres parts: la primera narra el naixement, la infantesa, l'aprenentatge i el casament de l'Estevet en el context del negoci familiar; la segona presenta l'Esteve com a botiguer, on esclata el conflicte amb Ramonet, el seu fill artista que no vol heretar el negoci; la tercera és la reconciliació entre l'artista i la seva classe social. La primera i segona parts augmenten la intensitat narrativa amb diverses escenes, mentre que la tercera adopta un caràcter més teòric i programàtic, inserint la història personal del senyor Esteve en un context social més ampli. L'obra reflecteix els valors de l'època i aborda l'enfrontament entre l'artista i la societat, un tema viscut pel mateix autor. Rusiñol destaca la importància del reconeixement recíproc entre l'artista i la burgesia, subratllant la funció històrica d'aquesta classe social en el seu moment àlgid. El senyor Esteve simbolitza la burgesia catalana, mentre que Ramonet representa l'artista modernista.

Catalan