Sergi Pàmies je katalánský vypravěč, jehož díla se často zaměřují na introspekci a moderní život. Jeho povídky a novely prozkoumávají složité mezilidské vztahy a vnitřní světy postav s pozoruhodnou citlivostí. Pàmies vyniká svým vytříbeným stylem a schopností zachytit podstatu lidské zkušenosti. Jeho texty rezonují s čtenáři díky své upřímnosti a hloubce.
"Le crime du comte Neville" raconte l'histoire d'une jeune châtelaine mal dans sa peau, qui cherche à se faire assassiner par son père, pour aider ce dernier à réaliser sans dommages la prédiction d'une voyante rencontrée à l'issue d'une fugue qui n'en est pas une.
Sergi Pàmies s'ha convertit en un dels cronistes literaris de l'esport més seguits, gràcies a la seva capacitat per radiografiar les nostres passions i els nostres comportaments col·lectius a partir de l'anècdota futbolística. Això completa la seva reconeguda personalitat en el terreny narratiu, caracteritzada per una mirada fresca, incisiva i d'una melancolia cada cop menys dissimulada. En Confessions d'un culer defectuós, Pàmies explota la vena humorística, emocional i sorprenent, que l'ha convertit en un referent per a molts lectors. Apareix el relat generacional amb l'observació dels comportaments col·lectius, la seva pròpia memòria sentimental i la passió futbolera. Des de la seva “conversió barcelonista” adolescent, lligada al retorn de l'exili, fins als secrets del seu conegut cruyffisme, passant per retrats mordaces dels successius presidents o per la seva incapacitat per ser anti res… I amb la mateixa brillantor interpreta els silencis de l'estadi, evoca jugadors oblidats com Sotil o desentraña les premonicions com a motors de la psicologia de l'aficionat. En aquesta original “confessió defectuosa”, Sergi Pàmies guarda per al final una sorpresa sobre les essències de tota passió esportiva i col·lectiva…
Los veinte cuentos de Si te comes un limón sin hacer muecas" combinan situaciones cotidianas y fantásticas que profundizan en emociones comunes con las que resulta fácil identificarse. El amor no correspondido, la desconfianza, la dependencias familiares, el exceso de soledad o de compañía y los deseos insatisfechos son algunos de los elementos que caracterizan este libro, del que Enrique Vila-Matas escribió: "Al final acabas comprendiendo que Pámies te aha vendido como breve lo que en realidad es un libro interminable, infinito." Con una mirada irónica, incisiva y contenida, Sergi Pámies retrata las servidumbres de unos personajes vulnerables, esclavos de unas circunstancias que, al igual que lo limones, tienen el contradictorio poder de ser ácidas y refrescantes al mismo tiempo. La excelente acogida que ha tenido entre los lectores y la crítica no hace sino confirmar la proyección de Pámies como un narrador cada vez más leído y admirado.
Die zwanzig Geschichten von "Wie man in eine Zitrone beißt, ohne das Gesicht zu verziehen" kombinieren alltägliche und fantastische Situationen, die in gemeinsame Emotionen eintauchen, mit denen man sich leicht identifizieren kann. Unerwiderte Liebe, Misstrauen, familiäre Abhängigkeiten, übermäßige Einsamkeit oder Gesellschaft und unerfüllte Wünsche sind einige der Elemente, die dieses Buch prägen. Mit einem ironischen, scharfen und zurückhaltenden Blick porträtiert Sergi Pàmies die Abhängigkeiten von verletzlichen Charakteren, die Sklaven von Umständen sind, die, ähnlich wie Zitronen, die widersprüchliche Kraft haben, gleichzeitig sauer und erfrischend zu sein.
Als vint contes de ?Si menges una llimona sense fer ganyotes? s'hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l'excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i contingunda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d'uns personatges vulnerables, esclaus d'unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l'acidesa amb les propietats refrescants. El llibre ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2007 i el Premi Lletra d?Or 2007.
El título de este libro incluye algunas pistas sobre su contenido. Es, en efecto, el último libro de Sergi Pàmies y, con la misma eficacia que en sus obras anteriores, también despliega un estilo en el que la ironía y la precisión se confabulan para proponer, a través de historias de intenso contenido emocional, una agridulce visión del mundo. En estos nueve cuentos, Pàmies logra domar el desconcierto y el pánico que corroe a sus personajes, individuos poco heroicos, que suelen preferir la conveniencia a la promesa de la felicidad. Parapetado tras un escudo de cáustico distanciamiento y utilizando la perplejidad como método de observación, Pàmies describe la complejidad de los mecanismos anímicos y mentales que, a la postre, nos sirven para enmascarar tanto la alegría como el dolor.
Eine absurde, skurrile Reise durch Barcelona: In 15 Erzählungen wirft Sergi Pamies einen provokanten Blick auf die katalanische Metropole und ihre Menschen. Ein preisgekröntes Buch.
Der erste Stein erzählt die unwiderstehliche Geschichte eines ewig Zweiten, der nicht nur bei seinem Fußballclub auf der Ersatzbank sitzt. Auch im richtigen Leben steht er ständig auf der Warteliste: als Gelegenheitsliebhaber einer verheirateten Frau, als Angestellter, der unter den Scherzen seines Chefs zu leiden hat, als Bruder, der den lästigen kleinen Sohn der Schwester hüten muss – oder gar als Ersatzviolinist einer Mariachi-Gruppe, obwohl er gar nicht Geige spielen kann. In seiner Durchschnittlichkeit und Unbedarftheit ist er ein durch und durch liebenswerter Antiheld, einer, der auf die einschneidende Veränderung seines Lebens wartet. Sergi Pàmies lässt seine Geschichte mit Ruhe und Bedächtigkeit voranschreiten, was unwillkürlich eine besondere Komik erzeugt. Aber genau kalkuliert und äußerst wirkungsvoll setzt der Autor in das Lachen seine Widerhaken.
Selon l'auteur pour réaliser ce livre sont intervenus : une rame de papier Din A4 Galgo, un stylo Sheaffer bon marché, une machine à écrire Optima et un dictionnaire Alcover-Moll. Ont participé en outre de façon désintéressée : un vieux qui vend des souvenirs, un distributeur automatique moralisateur, un poète idiot... Le résultat : seize nouvelles au rythme trépidant qui s'attaquent avec un humour tendre ou féroce à la façade ordinaire des jours. Un exemple brillant de la nouvelle littérature catalane, urbaine, impertinente et désinhibée.