Alberto Blecua Knihy

Převyprávění podle příběhu Miguela de Cervantese Saavedry - anglicko-český zrcadlový text. Don Quijote četl spoustu knih o rytířích a kouzelnicích, sličných pannách a skřítcích, až z toho naprosto zešílel a chce se sám stát rytířem. Verbuje vesnického blázna, Sancho Panzu, jako svého panoše a vydává se za dobrodružstvím, které ohromuje čtenáře po staletí. Text je navíc doplněn užitečnými poznámkami pod čarou, které čtenáře upozorní na důležitá anglická slovní spojení. Doporučujeme všem mírně pokročilým k procvičení pochopení anglického textu.

La Poètica (en grec: Περὶ ποιητικῆς / Perì poiêtikês, « De la poètica ») és un treball d'Aristòtil que tracta sobre l'art poètic i, més concretament, sobre les nocions de tragèdia, d'èpica i d'imitació. Va ser redactat probablement al voltant del 335 aC. Ha influït en la reflexió occidental sobre l'art durant segles i ha suscitat nombrosos debats. Els vincles entre la Poètica i la Retòrica són molt estrets. En aquests dos textos, Aristòtil s'endinsa en les mateixes nocions: persuasió, metàfora, expressió (lexis). De manera més general, aquests dos textos tenen com a objecte l'eficàcia que poden tenir les produccions verbals sobre els oients (en el cas de la retòrica) o sobre els espectadors (en el cas dels arts poètics). Algunes nocions com la metàfora i l'expressió són, no obstant això, tractades de manera més extensa en la Retòrica. Però també es poden relacionar la Poètica i la Política d'Aristòtil en la mesura que la noció clau que és la catarsi fa la seva aparició en aquests dos llibres.