Knihobot

Cent dies de felicitat

Hodnocení knihy

Parametry

  • 416 stránek
  • 15 hodin čtení

Více o knize

Què faries si et quedessin cent dies abans de la teva mort? Lucio Battistini, un home de quaranta anys, expallanuotista amb dona i dos fills petits, sap exactament quan morirà. La data la va fixar ell mateix, després de rebre la visita d'un convidat inesperat: un càncer de fetge que ha anomenat «l'amic Fritz». Cent dies de vida abans de l'últim tram. Cent dies per deixar un bon record als seus fills, jugar amb els amics i, sobretot, reconquistar el cor de la seva dona, ferit per una traïció inesperada. Cent dies per descobrir que la vida és divertida i sempre et sorprèn. Cent dies en què Lucio decideix comprometre's amb la cosa més difícil de totes: ser feliç. Perquè, com deia Nicolas de Chamfort, «la més perduda de les jornades és aquella en què no s'ha rigut».

Nákup knihy

Cent dies de felicitat, Fausto Brizzi

Jazyk
Rok vydání
2015
product-detail.submit-box.info.binding
(měkká)
Jakmile se objeví, pošleme e-mail.

Doručení

Platební metody

4,0
Velmi dobrá
445 Hodnocení

Tady nám chybí tvá recenze.

Titul
Cent dies de felicitat
Jazyk
katalánsky
Vydavatel
labutxaca
Rok vydání
2015
Vazba
měkká
Počet stran
416
ISBN10
8499309607
ISBN13
9788499309606
Série
První vydání
2013
Původní název
Cento giorni di felicità
Hodnocení
4 z 5
Anotace
Què faries si et quedessin cent dies abans de la teva mort? Lucio Battistini, un home de quaranta anys, expallanuotista amb dona i dos fills petits, sap exactament quan morirà. La data la va fixar ell mateix, després de rebre la visita d'un convidat inesperat: un càncer de fetge que ha anomenat «l'amic Fritz». Cent dies de vida abans de l'últim tram. Cent dies per deixar un bon record als seus fills, jugar amb els amics i, sobretot, reconquistar el cor de la seva dona, ferit per una traïció inesperada. Cent dies per descobrir que la vida és divertida i sempre et sorprèn. Cent dies en què Lucio decideix comprometre's amb la cosa més difícil de totes: ser feliç. Perquè, com deia Nicolas de Chamfort, «la més perduda de les jornades és aquella en què no s'ha rigut».