Caterina Albert i Paradís, píšící pod pseudonymem Victor Català, byla významnou postavou katalánského modernismu. Její literární umění, poprvé oceněné v roce 1898, se nejvíce projevilo v narativní tvorbě, kde vynikla silou stylu a bohatstvím jazyka. Ačkoli se věnovala i dramatům a poezii, její hlavní přínos spočívá v mistrovském vypravěčství. Její dílo dodnes rezonuje svou jedinečnou stylistickou precizností a jazykovou kultivovaností.
Kniha Samota je příběh mladé venkovské ženy, snažící se vystoupit z vnějšího i vnitřního osamění. Děj se odehrává v romantickém prostředí vysokohorské samoty v Pyrenejích. Opuštěnost údolí obstoupených holými skalisky a plání ztrácejících se v mlze prohlubuje drtivou a stravující samotu rozčarované hrdinky, která přišla s nemilovaným mužem převzít správu horské poutní kaple.
Turn-of-the-Century Barcelona comes to life in this rediscovered classic from one of Catalan's most beloved female authors
Zum Buchmessenschwerpunkt 2007 das Meisterwerk der modernen katalanischen Literatur. Caterina Albert i Paradís, die nur unter männlichem Pseudonym veröffentlichen durfte, schuf noch vor Federico García Lorca und D. H. Lawrence das Porträt einer jungen Frau, die sich aus der Einsamkeit der katalanischen Bergwelt – und ihrer unbefriedigenden Ehe befreit. Das Bauernmädchen Mila bewirtschaftet zusammen mit ihrem jungen Ehemann Matias eine Einsiedelei hoch in den katalanischen Bergen. Inmitten dieser rauhen, kargen Landschaft spürt sie bald die Entfremdung von Matias; ihre Freundschaft zu Gaietà, einem Schäfer und Geschichtenerzähler, für den die Berge voll von geheimnisvollen, schönen Legenden sind, macht ihr ihre Einsamkeit noch schmerzlicher bewußt. Als der Wilderer Anima auftaucht, nimmt ein Drama seinen Lauf, an dessen Ende Mila allein den Abstieg wagt: sie ist selbstbewußt und erwachsen geworden. Solitud, erstmals erschienen zwischen 1904 und 1905 als Fortsetzungsroman in der Zeitschrift Joventut, markiert den Beginn der modernen katalanischen Literatur – und war unter Franco vierzig Jahre lang verboten gewesen. Die radikal modernistische Sprache und die psychologische Tiefe, mit der Caterina Albert das sexuelle Erwachen der jungen Bäuerin Mila schildert, haben auch hundert Jahre nach Entstehen des Romans nichts von ihrer Intensität verloren.
L'aportació més decisiva de Víctor Català a la literatura catalana és el "drama rural", expressió que defineix les característiques essencials de la primera etapa de la seva narrativa: Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904) i Caires vius (1907). El tret dominant del "drama rural" és possiblement la intensitat, una intensitat corprenedora, que desemboca, sovint, en una situació límit. L'autora elimina tota retòrica i se cenyeix d'una manera gairebé impassible al punt de vista dominant, que acostuma a ser el del personatge marginat pel grup social; es tracta d'una marginació sempre mancada de la més elemental humanitat, que, a vegades, arriba a ser d'una gran crueltat.
La gran novel·la del modernisme català compleix el seu centenari -la primera edició va sortir en fulletons de vuit pàgines a la revista "Joventut" entre el 19 de maig de 1904 i el 20 d'abril de 1905- amb l'absoluta vigència que tenen els clàssics, que guanyen amb les successives lectures que se'n fan. Amb un argument mínim -és sobretot la narració d'un viatge interior- i una prosa d'un lirisme commovedor -només cal notar el tractament del paisatge-, està construïda sobre la base d'un complex univers simbòlic tramat en diversos jocs d'oposicions. La seva protagonista, Mila, un dels gran personatges femenins de la literatura universal, és una dona d'aparença grisa i origen humil que es transforma fins a bastir la seva pròpia individualitat, que assumeix amb la decisió final de restar sola.
Solitud és una novel·la escrita per Víctor Català i publicada en fulletons inclosos a la revista Joventut entre el març de 1904 i l'abril de 1905. És la novel·la més coneguda de la seva autora. S'emmarca dins del modernisme, moviment literari i artístic força present a Catalunya. L'any 1909 va aparèixer com a novel·la sencera. Les tensions entre l'individu i l'entorn constitueixen el fonament simbòlic d'aquesta obra, construïda a partir d'una selecció de la realitat molt ben estructurada i treballada. L'autora, amb gran destresa i poder descriptiu, situa el lector en un escenari inquietant, la muntanya, que comparteix el protagonisme amb el personatge de la Mila. Víctor Català va saber crear una narració plenament simbòlica. Un bon exemple el constitueix la imatge deforme del sant que hi ha a la capella, i de la qual la Mila en fa una valoració ambiental.
Catalan
Caterina Albert i Paradís, bekannt als Víctor Català, war eine bedeutende katalanische Modernistin. Ihr avantgardistischer Film "Ein Film (3.000 Meter)" von 1926 zeigt den Dieb Nonat, der die Kamera durch das Barcelona der Elenden und Reichen führt, sowohl als Stumm- als auch als frühen Tonfilm.