La nit de la cruilla

Více o knize

Quan Maigret, amb un sospir de cansament, va apartar la seva cadira de l'escriptori al qual estava recolzat, feia exactament disset hores que durava l'interrogatori de Carl Andersen. S'havia vist, per les finestres sense cortines, la multitud de treballadores i empleats assaltant, a l'hora de migdia, les cremeries de la plaça Sant Miquel, després l'animació va disminuir, la cursa de les sis cap als metros i les estacions, la passejada de l'aperitiu... El Sena s'havia embolcallat de boira. Un últim remolcador havia passat, amb llums verds i vermells, arrossegant tres barcasses. Últim autobús. Últim metro. El cinema del qual es tancaven les reixes després d'haver recollit els panells publicitaris... I la estufa que semblava roncar més fort a l'escriptori de Maigret. Sobre la taula, hi havia mitges buides, restes de sandvitxos.