Jacint Verdaguer je považován za jednoho z největších katalánských básníků, literární postavu hnutí Renaixença, které obrodilo katalánskou kulturu. Jeho poezie, často inspirovaná náboženskými a národními tématy, zkoumá hluboké lidské emoce a duchovní hledání. Verdaguer mistrně spojuje epické vyprávění s lyrickou citlivostí, čímž vytváří díla s trvalým dopadem na katalánskou literaturu.
Atlantis is a majestic, epic poem and a lasting jewel of Catalan literary tradition. With a colossal architecture and a descriptive power that creates memorable passages of prodigious beauty - the vision of the garden of the Hesperides and the dream of Queen Isabel are just some examples - this poem was the winner of the Jocs Florals in 1877, the forging work of the modern Catalan literary language, and earned Verdaguer literary recognition in and outside of Catalonia.
Catalonia's towering Romantic poet and rebel priest, Jacint Verdaguer (1845-1902), delves deep into the Catalan imaginary in his foundational long poem Mount Canigo (1886), recounting the historical and legendary mix, both tragic and triumphant, of the medieval origins of modern Catalonia.
Jacint Verdaguer, a significant poet of the late nineteenth century, played a pivotal role in revitalizing Catalan literature after centuries of suppression. His epic, civil, and religious verses celebrate Catalonian tradition and history, framing them within the Romantic ideals of European nation-building. Verdaguer's work not only highlights the unique cultural identity of Catalonia but also marks a crucial moment in the resurgence of its literary heritage.
L'Atlàntida (1877) és un poema de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d'Heracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i el final descobriment de les Amèriques. En la introducció narra com Colom, encara jove, després d'un naufragi arriba a les costes peninsulars i un ermità li explica la història de l'enfonsament de l'Atlàntida. La conclusió del poema inclou el pressentiment de Colom de la futura descoberta d'Amèrica.
