Diaz Jenn Knihy

My friends screamed at me not to go into the water - I should have listened ¬- I entered and was immediately swept away. I tried to fight the waves, but they were too big for me, and I succumbed to the strength of the water.Suddenly, I realised that I did have more fight left in me, so I kicked my legs furiously and broke free from the wave's embrace. In the distance I spotted a big rock - I kept my eyes focussed on this and swam strongly and without hesitation - there was no need for me to look back, only forwards, as I realised there was nothing back there for me.Follow Jennell's adventures on the rock and the learning that took place on the way to finding herself.

La primera novel·la de Jenn Díaz escrita en català, un esdeveniment literari. Una autora d’univers personalíssim, mescla d’allò més íntim i allò més universal, que arrela en la tradició de les millors escriptores de la literatura moderna: Ginzburg, Woolf, Martín Gaite, Matute, Rodoreda... La Dolors, la Natàlia, la Glòria, l’Àngela, la Violeta, l’Èrica... Dones amb homes o sense. Dones que viuen vides que, de tan previsibles, sorprenen. Dones enamorades, dones que mesuren l’amor, dones que es fan grans o dones que busquen i no troben, o troben i no ho saben. Aquesta és una novel·la coral sobre les coses que són la vida. Sobre els lligams familiars, les cambres pròpies, les cases amb jardí i les cases en penombra. Sobre els mons masculins habitats per dones i les frases fetes que els expliquen i els perpetuen. Sobre les mares, les filles, les germanes i les paraules i els silencis que les apropen o les separen. «Ara sabia de què és capaç una dona per amor, una dona enamorada és el pitjor animal que hi ha.»