La historia de Dory Sontheimer, narrada en Las siete cajas, reconstrua̕ la memoria de sus antepasados. A travš de una inesperada herencia documental, Dory descubri ̤sus org̕enes, ligados a la tragedia colectiva del nazismo y del Holocausto. Hija de un exilio que oblig ̤a millones de judo̕s a negar parte de su identidad, Dory empez ̤a desenterrar el pasado familiar y al mismo tiempo a asumirlo. Lo hizo a travš de la consciencia de un drama que, al final, la oblig ̤a enfrentarse a la evidencia, tan impactante como conmovedora, de cul̀es eran sus rac̕es
Dory Sontheimer Knihy



Les set caixes
- 304 stránek
- 11 hodin čtení
Un testimoni únic sobre l’exili, la deportació i l’Holocaust. L’autora d’aquest llibre va néixer a Barcelona i va ser educada com a catòlica en l’apostòlica i romana Espanya de Franco. Després de morir la seva mare, Dory Sontheimer descobreix, en un armari de casa seva, set caixes amb fotografies, cartes, passaports i altres documents que li revelen la identitat jueva i la dramàtica història de la seva família, víctima de la persecució i matança de jueus perpetrada pel règim nazi. Aquesta revelació ha suposat un abans i un després en la vida de la Dory que, encara avui, segueix viatjant arreu del món per completar la investigació sobre un passat que havia quedat sepultat. Sense floritures retòriques i amb una lluminosa sinceritat, Dory Sontheimer ha escrit un relat que documenta la vida dels jueus refugiats a Espanya i aconsegueix que la seva família retrobi una identitat negada i els diversos membres es descobreixin a si mateixos amb una emoció intensíssima que el lector comparteix fins a l’última paraula.
Dory Sontheimer, in Barcelona geboren und im katholischen Spanien Francos aufgewachsen, entdeckt nach dem Tod ihrer Mutter auf dem Dachboden ihres Elternhauses sieben Schachteln. Diese enthüllen eine ihr bis dahin unbekannte und dramatische Familiengeschichte sowie eine völlig neue Identität. Auf den Spuren der wenigen Überlebenden ihrer von den Nationalsozialisten verfolgten jüdischen Familie gelangt sie nach Deutschland – vor allem nach Freiburg, von wo ihre Großeltern Lina und Eduard Heilbrunner zusammen mit ihrem Urgroßvater Abraham Levi 1940 nach Gurs deportiert wurden –, nach Israel, Tschechien, Argentinien, Kanada und in die USA.